bàner_capçalera

Per què és important el control de l'oxigen dissolt en la qualitat de l'aigua

Per què el control de l'oxigen dissolt (OD) és crucial en el panorama ambiental actual

El compliment de les normatives mediambientals s'està reforçant a nivell mundial, des de Califòrnia i el mig oest industrial fins a la regió del Ruhr a Alemanya i el nord d'Itàlia. Amb estàndards més estrictes, els projectes s'estan actualitzant per complir amb les normatives mediambientals modernes. L'incompliment pot comportar multes elevades o tancaments forçats per part de les autoritats mediambientals. En el mercat actual, la monitorització en temps real de paràmetres clau com el pH, l'OD (oxigen dissolt) i la DQO (demanda química d'oxigen) no és opcional sinó obligatòria.

Què és l'oxigen dissolt (OD)?

L'oxigen dissolt (OD) fa referència a la quantitat d'oxigen present a l'aigua, que normalment es mesura en mg/L o ppm. L'OD és un paràmetre essencial perquè:

  • Els bacteris aeròbics necessiten oxigen per descompondre els contaminants orgànics.
  • Quan els nivells d'OD baixen massa, els bacteris anaeròbics prenen el control, cosa que provoca putrefacció, aigua negra, males olors i disminució de la capacitat d'autodepuració.

En resum, l'OD és un indicador clau de la salut d'una massa d'aigua. Un repunt ràpid de l'OD després de l'esgotament suggereix un sistema saludable, mentre que una recuperació lenta és un senyal d'alerta de contaminació greu i una resiliència ecològica fràgil.

Factors que afecten els nivells de DO

  • Pressió parcial d'oxigen a l'aire
  • Pressió atmosfèrica
  • Temperatura de l'aigua
  • Qualitat de l'aigua

Comprendre aquests factors és crucial per interpretar les lectures d'OD i garantir una avaluació precisa de la qualitat de l'aigua.

Aplicacions comunes per a la monitorització d'oxigen dissolt

Aqüicultura

Propòsit:Assegura que els peixos i la vida aquàtica rebin prou oxigen.

Benefici:Permet alertes en temps real i aireació automatitzada per mantenir ecosistemes saludables.

Monitorització ambiental de l'aigua

Propòsit:Avalua els nivells de contaminació i la salut ecològica de llacs, rius i zones costaneres.

Benefici:Ajuda a prevenir l'eutrofització i guia els esforços de remediació.

Plantes de tractament d'aigües residuals (EDAR)

Propòsit:L'OD és una variable de control crucial en tancs aeròbics, anaeròbics i d'aireació.

Benefici:Afavoreix l'equilibri microbià i l'eficiència del tractament treballant juntament amb paràmetres com la DBO/COD.

Control de la corrosió en sistemes d'aigua industrials

Propòsit:El control dels nivells ultrabaixos d'OD (en ppb/μg/L) prevé la corrosió induïda per oxigen en canonades d'acer.

Benefici:Crític per a centrals elèctriques i sistemes de calderes on la corrosió pot provocar reparacions costoses.

Dues tecnologies líders en detecció d'OD

Monitorització de l'oxigen dissolt

1. Sensors electroquímics (basats en membranes)

Com funcionen:També coneguts com a sensors polarogràfics o de tipus Clark, aquests dispositius utilitzen una membrana semipermeable per separar una cambra d'electròlits de l'aigua. L'oxigen es difon a través de la membrana, es redueix al càtode de platí i genera un corrent proporcional al nivell d'OD.

Avantatges:Tecnologia provada amb bona sensibilitat.

Contres:Requereixen temps d'escalfament (15-30 minuts), consumeixen oxigen i exigeixen un manteniment regular (reompliment d'electròlits, substitució de membrana, recalibratge freqüent).

Monitorització de l'oxigen dissolt

2. Sensors òptics (luminescents)

Com funcionen:Aquests sensors utilitzen una font de llum integrada per emetre llum blava, excitant un colorant luminescent. El colorant emet llum vermella; tanmateix, l'oxigen apaga aquesta fluorescència (apagament dinàmic). El sensor mesura el canvi de fase o la decadència de la intensitat de la llum per calcular la concentració de diòxid de carboni (DO).

Avantatges:Sense escalfament, sense consum d'oxigen, manteniment mínim (sovint 1-2 anys d'ús continu), altament precís i estable, i sense interferències.

Contres:Cost inicial més elevat (normalment entre 1.200 i 3.000 dòlars americans enfront dels 300 i 800 dòlars americans dels sensors de membrana).

Guia de selecció de sensors

Sensors basats en membrana

Millor per a:Aplicacions on el cost inicial és un factor important i els mesuraments a curt termini són acceptables.

Reptes:Requereixen una agitació o un flux adequats per evitar la depleció d'oxigen; sensibles a les bombolles i requereixen un manteniment freqüent.

Sensors òptics

Millor per a:Monitorització d'alta precisió a llarg termini en entorns exigents.

Consideració:Tot i que són més cars inicialment, redueixen el temps d'inactivitat, tenen una menor càrrega de manteniment i proporcionen una precisió i una estabilitat superiors al llarg del temps.

Per a la majoria d'indústries actuals, on es prioritzen la fiabilitat, l'estabilitat i un manteniment mínim, els sensors òptics d'OD són la inversió a llarg termini més intel·ligent.

Paraula final: invertiu en el seguiment de la qualitat de la DO

Davant de les rigoroses regulacions ambientals, un control precís de l'OD no és només un requisit reglamentari, sinó un component vital d'un ecosistema saludable i d'una operació industrial eficient.

Si busqueu fiabilitat a llarg termini, baix manteniment i una precisió de dades superior, considereu els mesuradors òptics d'oxigen disòdic (DO) malgrat el seu cost inicial més elevat. Ofereixen una solució més intel·ligent en oferir un rendiment consistent, reduir la freqüència de calibratge i proporcionar una major confiança en les vostres dades ambientals.

A punt per actualitzar el vostre sistema de monitorització d'OD?


Data de publicació: 14 d'abril de 2025